La Floresta un cop mes

La Floresta un cop mes

Quina sorpresa la meva quant veig que comencen les obres de les rotondes del pont del Diari, i el de la plaça del Doctor Villar.
Qu’el paviment de la plaça de Miquel Ros ja es aixecat i qu’aquesta plaça potser acabarà sent algo. Pro renoi amb ple segle XXI, a la era de la informació, ningú pot avisar de que tot això pot succeir un dia, que de retruc un bon mati una grua sense cap distintiu que la identifiqui, et canvia el cotxe de lloc perquè molesta per alguna obra, que unes moreres que fe hi ha un munt d’anys qu’estaban arrelades a la plaça Miquel Ros , son reduïdes a la mínima expressió, per un possible canvi d’ubicació.
Pro qui es el que s’aixeca un mati i surt al carrer , amb al poder de fer tot això? Sense avisar a ningú, ni donar explicacions. Això passa a un districte que s’anomena la Floresta i pertany a un municipi que de demòcrata te, el mateix que una república bananera de centre Amèrica. Jo creia qu’aquesta setmana no tindria un motiu per anrecordarme del consistori, i veig que si Qu’el tinc.

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta

Una Historia per no oblidar

Una historia per no oblidar

F.S.Pearson quant va pensar amb la floresta no ho va fer com a un simple negoci especulatiu, mes aviat penso que va volgue porta una mica del model angles de combinacio de vivenda a la natura.
Quan els estiujants varen vindre a la Floresta per les decades dels 50 tampoc buscaben un negoci, si no una caseta a on passar els estius en la familia, a prop de Barcelona, amb contacte amb la natura i amb el mon de pages de aquelles epocas. Les decades que han precedit fins arrivar als nostres dies, la gent ha convertit la segona residencia en la primera i per tant aquets barris a la vegada, s’han convertit amb barris dormitori.
A finals des 90 la mentalizacio de que es tenia que salvagurda i protegi al maxim la natura, a fet que molta gent tornes a esser concient que urbanitzar no vol dir edificar sense control, no respectar el entorn que tenim. Per tan s’han alçat les veus de molts veins dient no a les propostes especulatives de molts promotors, constructors, i politics sense seny els quals confonen progres amb desolacio, el progres te qu’anar lligat a les verdaderes necessitats dels veins, no a les propostes economiques, les quals hans encaminaran a unes masificacions de habitants i habitatges qu’hans fara perdre aquella il.lusio que tenim, quant erem petits i veniem a aquets entorns a casa de algun parent , o tant sols feim una excursio a una de les moltes fonts que havien.


Xavier sans cordomi