Quin futur ens espera i quin futur tindran els nostres fills?

Aquest dies es parla molt, del perill que corrent les pensions, la sanitat publica, de la necessitat  del allargament de la nostra vida laboral, de que cada cop tenim menys llocs de treball, que el futur son les noves tecnologies de la necessitat d’una  formació mes especialitzada , de la gran integració de robots al mon laboral, etc.

Si ens parem un moment a pensar, el mon del treball esta canviant contínuament i a una gran velocitat, qui ahir era un tècnic, dema no u serà i que fem per solucionar aquest perills del progres? La corrupció creix ,cada dia veiem com surten a la llum nous casos de corrupció, però les actuacions sempre son les mateixes, el sistema esta tocat, però ningú u soluciona .Perquè no poden ? o perquè no vol en?, quants milions d’euros han defraudat  tots els que estan imputats en aquest casos? Quina part dels pressupostos dels estats representant? No u entenc tots som conscients de aquest fets però no fem res, i quant u fem, ens perden en un marc legal tan complicat que passant anys i anys abans no surt una sentencia ,que no sempre es prou contundent per el danys que han fet, presidents de Patronals, membres de consell de direcció de grans empreses (petites també), polítics, administradors de bancs, etc. Si tots aquets diners que han robat ,tornessin a les arques del estat, potser podrien solucionar alguns d’aquest problemes, si els grans beneficis de moltes empreses seguessin una mica menys grans, podrien repartir mes entre els treballadors ,fer unes pensions mes justes, una sanitat millor, en fi una societat mes social on tots poguessin aspirar a tindre una vida mes senzilla i no com ara que ens passem tota la nostra vida sobrevivim a un mar de tempestes on molts cops no som capaços de trobar un port un guarint-se de la turmenta.

En fi quin futur ens espera i quin futur tindran els nostres fills?

Xavier Sans i Cordomí

La Floresta (Sant Cugat del Vallés)

Som europeus o no som europeus

El setembre del 2016, el TJUE, va fallar a favor d’una treballadora interina que no rebia cap indemnització al finalitzar el seu contracte de treball (una llei discriminatòria que tindria que deixaparèixer  ja). La sentencia afavoreix a la treballadora, i arrel d’aquesta sentencia comença un reguitzell  de demandes i sentencies favorables al estat Espanyol.

Tribunal de justícia del País basc, Tribunal de justícia de la Comunitat de Madrid que son favorables, i altres que no u son tan, Tribunal de justícia d’Andalusia i tribunal de justícia de Galicia. El fet es que les nostres  lleis laborals i socials estan molt lluny de les lleis europees que tots havíem somiat quant vàrem entrar a la Comunitat Europea. Si som membres de ple dret  perquè no igualem les lleis ,normes etc, a les Europees? O es que som europeus de segona?

Aquí cadascú defèn les seves necessitats, els empresaris els costos  i beneficis, el govern la seva autonomia amb les seves lleis, i els treballadors que podem defendre? El dret al treball digne? Al de un salari suficient? A la reconciliació familiar? A la seguretat en la nostra feina?.

Dons no amics meus els treballadors d’aquet estat no podem , després de la ultima reforma laboral on els drets dels treballadors han quedat ferits de mort, ja que les nostres eines eren el diàleg i la negociació col·lectiva i amb la reforma les estan liquidant.

Xavier Sans i Cordomí

Socialitzem el mon

Últimament es parla molt de si una renta garantida , de que els robots  cotitzaran ,per fer front a pagaments,de que les energies fòssil  son contaminants i tenim que deixar d’utilitzar, que les alternatives son millor,que els aliments ecològics son millors, que fer esport  ens reporta una salut molt millor. etc,etc,etc.

Però la realitat es que els governs estan hipotecats amb el PIB, que els bancs fan i desfan  al seu gust, que les grans empreses pensen en grans beneficis, que els aqüífers subterranis estan contaminats, que les energies renovables , se lis posen totes les traves posi bles, que  el FMI fa uns previsions catastrofistes ,que el BCE fa també la seva guerra,etc.

Si aquest que es omplen la boca dient que son els nostres representants , que han sigut escollits per a nosaltres per  defensar els nostres interessos  en el s diferents parlaments, tinguessin una mica de visió real, del que succeeix  es dedicarien  mes a solucionar els problemes dels ciutadans  i no tan a mirar-se el màlic.

Es complicat buscar solucions a  tots aquets problemes, però no impossible, repartint  el treball, paguem uns salaris dignes  que permeti n fer una vida millor, facilitem el accés a la vivenda, a l’ensenyança  de qualitat, a una sanitat universal de veritat, a unes pensions dignes desprès de tota una vida treballant,utilitzem els recursos naturals, el sol, el aigua el vent, la terra ,però amb seny i sense el interès especulador que ens caracteritza...

Xavier Sans i Cordomí

Acomiadaments per nadal

Les festes nadalenques sempre comporten aquella humanitat  que molts prediquen  però que pocs exercitant. Aquest dies  se acomiaden a persones dels seus llocs de treball per que finalitza el any , i si han tingut  sort i lis sobre algun dineret dels pressupostos anuals els inverteixen en desfer-se  de aquells treballadors que ells consideren que no estan a la alçada que ells volen o que no formen part activa dels valors de la companyia on treballen ,Les multinacionals son les mes edictes  aquestes practiques , omplen cartes amb comentaris que costen de creurà i després reconeixen que no es procedent el acomiadament i paguen la indemnització .

Però aquelles mares i pares que han perdut la seva feina qui als escolta? Amb quatre quartos els fan fora del seu lloc de treball que per a molts representa mitja vida 15 anys  20anys de treball tirats per la borda, amb edats que en molts casos els expulsa del mercat laboral per sempre, amb hipoteques que tenen que pagar, amb fills que estan  estudiant i que no saben si podran continuar els seus estudis, amb familiars  d’edat  avançada i que son dependents.

Aquets que s’omplen la boca amb les festes de nadal , però que a la hora de veritat sols miren els números  i la productivitat. Per a ells li demano als reis, el  Pare Noel, etc que lis portin molt de carbó.

Xavier Sans i Cordomí

La Floresta  (Sant Cugat del Vallès)

Hem oblidat la classe treballadora

Divendres, 8 de juliol del 2016 - 08:25 h Fa molts anys que estic al món laboral, en concret mes de 40, però encara avui se m’encén la sang quant veig que aquest món no canvia. Falses cooperatives càrniques que esclavitzen treballadors sense cap mena de remordiments, sols pensant en estalviar uns costos per incrementar els beneficis, pagant uns salaris miserables d’on han de fer-se càrrec del seu equipament de treball i de la seva neteja, quedant-li un salari de menys de 800 euros. En tots els convenis col·lectius els uniformes van a càrrec de les empreses però, perquè aquest treballadors son falsos autònoms, ho tan de pagar ells. '

Però aquí no acaba tot. Tenim un altre col·lectiu que és el dels treballadors que cauen en les urpes de les empreses de serveis, empreses que s’omplen la boca donant xifres del número de treballadors que tenen, però no diuen com els tenen: fent jornades normals cobrant entre 600 i 700 euros, fent feines que ningú vol, de baixa qualificació i sense cap mena de possibilitat de promocionar-se i aspirar a un lloc de treball millor. En aquest col·lectiu tenim netejadors de planta d’hotel, personal de neteja de grans multinacionals que externalitzen els seus serveis, personal de logística...

Fitxeu-vos que tot aquests treballadors són de baixa qualificació, treballadors que no han tingut una gran formació per diferents motius, treballadors que pateixen la majoria d’EROS, treballadors que es converteixen en aturats de llarga durada... Però a pocs els importa, ja que ens preocupen més els treballadors més ben formats que han d’emigrar dons aquí no troben feines per allò que s’han format.

A mi hem preocupen tots, els formats i els menys formats, doncs tots són membres d’aquella classe treballadora que sembla que ja no existeixi. Ens han omplert el cap amb les classes alta, mitja i baixa, i ens hem oblidat de la classe treballadora.

Xavier SansSant Cugat del Vallès