Be s’han acabat les vacances, i la vida continua.

Per a no perdre la costum os explicaré alguna historia del Districte on visc, La Floresta per descomptat , una part de Sant Cugat però una part petita ja que tan sols som un tan per cent petit del municipi. Però pagar impostos si que ho fem com la resta de Santcugatengs però les contra-prestacions no equivaleixent al pagament. Fa mesos però molts mesos, que al carrer Pearson, una mica mes abaix del centre Sanitari i social, algun conductor despistat, va donar un cop a un de aquest fanalets que van posar quant varen fer aquest nyap de encimentat. Be el fet que un bon dia, van vindré uns senyors el van treure, i mai mes ningú a tornat. Un forat al terra es la prova del delicte, encara que la vegetació, ja comença a fer desapareixia el forat, quina ironia van voler modernitzar el carrer, i ara resulta que les males herbes reconquisten el seu terreny. Però no acaben aquí les queixes, un dia passejant per el carrer, un veí amb diu no ja dret, cada mati et trobes la placa de l’estació i els seus voltants fet una veritable porqueria, ampolles buides, llaunes, embolcalls de menjar, puntes de cigarretes i d’altres per a totes parts, maca de vigilància durant el dia i la nit son les causants d’aquestes bretolades, però noi això es el que tenint li contesto jo. Com podeu veure la vida continua a la Floresta i les queixes també Xavier Sans i Cordomi

Agostturnitat i malevolència

Aquest últims dies, i enraonant amb uns companys, coincidim en observar el tracte que alguns empresaris sense escrúpols acostuma'n a fer per aquestes dates als seus treballadors. Lis neguen dies de vacances que lis pertoquen, fen servir per excusa que no porten tan de temps per a ferles o que la costum de la empresa no es aquesta, amenaçant'ls de que això es el que tenen i si no al carrer. també trobem aquells que acabant els seus contractes per aquestes dates, i no les paguen la mesada fins que torni de vacances el gestor al setembre, i arquets pobre treballador esta dos mesos sense cobrar. No oblidem aquell bon amo que aprofitant el desconeixement de les lleis per a molts treballadors, i no entenen gaire el idioma, no els informa dels seus drets i quant algú reclama el fot al carrer. Una altre coincidència, es que la majoria son estrangers, i una altre important part son nois i noies joves, que fan els seus primers contactes en un mon laboral , que per cert els deixara marcats per a un futur. Però que i farem les lleis u permeten, m'entres que un acomiadament improcedent es poguí resoldre amb una compensació econòmica, i no es castiguin aquestes practiques abusives els treballadors estarem indefensos, després sentin algun dirigent empresarial que demana el abaratiment dels acomiadaments, perquè?. Per tindre encara mes treballadors esclavitzats i sense drets. Això succeeix durant tot el any, però el mes d'agost encara mes. Publicada el setembre del 2005 al diari 20minutos Xavier Sans i Cordomi Sant Cugat del Vallès

Alimentarse

Ya hace tiempo que a menudo, nos informamos de que ha habido unos casos de intoxicación alimenticia por diversas circunstancias. La normas higiénicas en la manipulación de alimentos, cada vez se cumplen menos, se infringen las mas mínimas normas de salubridad y lo que es peor todo por un mero afán de conseguir mayores beneficios, sin importar los medios para conseguirlo. La alimentación tendría que ser algo mas que importante, pero resulta que se vulneran las normas, no importa si ello conlleva la aparición de enfermedades en un futuro, o la muerte de alguien, Vacas locas, salmolenosis, etc.no importa somos muchos consumidores, y comemos muy variado. Pero cada vez que vas al medico te dice que tienes algo nuevo, no comas esto no comas de aquello, vigila lo otro, pero ¿Quién vigila que se cumplan las normas alimenticias? Más dureza con los infractores, mayor seguimiento en la elaboración y manipulación de los alimentos, no el de los dependientes que lo venden, si no el de los mayoristas que los distribuyen o de los fabricantes que hacen que llegue a nuestros hogares. Nos dicen dietas equilibradas,¿ como de equilibradas? Si los alimentos no siguen las normas. Los piensos que se les dan a los animales ¿quien los controla?, los días que llevan pescados los peces ¿quien lo dice?, el tiempo que están en las cámaras los alimentos ¿quien lo asegura?, las fechas de caducidad de los productos ¿quien las certifica? Controlemos estos datos y tal vez desaparezcan alguna que otra intoxicación. Publicada el 4 de agost del 2005 en el Periodico Xavier Sans i Cordomi Sant Cugat del Valles

Siempre los mismos se aprietan el cinturón

Leo con gran pavor las declaraciones del Sr. Jaime Caruana, Gobernador del Banco de España. La pérdida de competitividad, la falta de ahorro, el abaratamiento de los despidos de los trabajadores fijos, la revisión salarial en función de la inflación, etc.
No puedo que menos que pensar que este Señor, no tiene que pasar el mes con 600 euros, como muchos trabajadores de este país. La competitividad se pierde por una falta de profesionalización de los trabajadores, y esto se debe en su mayoría, a la gran rotación en los puesto de trabajo dicho de otra manera la abusiva temporalidad de hoy en día, el tiempo también tiene un precio, y eso muchos empresarios no lo tienen presente.
La falta de ahorro de los Españoles no es debido a otra cosa, a que estamos en una sociedad brutalmente consumista, en la que todos los mensajes son de comprar, consumir, etc. Como controlaremos los gastos si los primeros interesados son los bancos y cajas que te facilitan la disponibilidad de dinero. El abaratamiento del despido de los trabajadores fijos, no serviría para aumentar la competitividad, si no para que el mercado laboral fuese mas denigrante de lo que es actualmente, ya que los fijos son los únicos que defienden los derechos que tanto nos costo obtener, y que poco a poco vamos perdiendo. Si no revisamos las subidas salariales con la inflación dígame usted con que se hace, porque esta es la única manera que conozco de que se respete dicha revisión, y le podría citar mas de un caso en el que se busca la manera de evitar dicha revisión.
Pero no habla este Señor, del aumento del consumo de artículos de lujo, del aumento de nuevos ricos en España, solo se fija en los pobres trabajadores, los cuales están súper controlados, y a los que mas dinero tienen a esos ni los menciona, que a su vez son los que menos pagan.
Por Favor cambien el discurso pues siempre tenemos la culpa la clase trabajadora.

Publicat en la Vanguardia el juny del 2005

Xavier Sans i Cordomi
Sant Cugat del Vallès

El Casal i les excuses continuen

Be continuant amb el Casal de La Floresta, us explicaré una de nova. El passat dia 2 d’abril, es va fer una jornada de portes obertes al Casal de La Floresta, u sabíeu? Dons per si d’acas ja u sabeu.
Cap medi de comunicació del municipi amb va parla, Diari, Radio, etc. Uns pocs cartells apareixen el dia 1, els quals eren fàcilment confundibles amb d’altres de feia ja uns dies que parlaven d’una altre activitat.
Vergonyós per donarli un qualificatiu suau. No tindria que interessar molt que se sàpigues, ja que del contrari es ves fet mes publicitat, però axis i tot uns quants varen anar al esmentat acte, i vam puguer veure la remodalacio exterior abans que d’altres.
I com deia al meu anterior escrit, lloc per aparcar els cotxes, si pot fer.
Perquè els interessos d’uns tenen que perjudicar a tot un districte? Perquè no escolteu la veu del poble, i el retorneu per un us social com te que se el Casal?. us fa por que el districte tingui un lloc emblemàtic on trobarsa?.
Be aquestes preguntes algun dia tindran resposta, mentre tant, continuaré explicant histories de aquest districte privilegiat com es La Floresta.

Publicada el Maig del 2005 al Diari de Sant Cugat

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta

Resposta a la Sra. Maria Àngels Quadres.

Voldria respondrà a la Sra. Maria Àngels Quadres, que veig que coneix molt be la Comissió de Festes de La Floresta, encara que vostè viu a Sant Cugat centre i no al esmentat districte.
Les contes son mes que clares, i la participació del Jovent també, Des del any 2000 es va donar un nou aire a la Comissió de Festes de La Floresta, i el que mes us dol, es que no i podeu imposar el vostre retrògrad i ranci criteri. Existeix una Comissió Jove que organitzar les Jazz Sessions, ja en portant tres i estan preparant la quarta, organitzant la Nit Jove a la Festa Major, connectant en els grups musicals que actuen aquella nit i qui millor que ells que son joves, per sapiguer els preferits per ells.
Però com a joves que son també tenen obligacions, estudi, treball, etc.
Formà part d’una comissió de festes no es tan sols al que es veu, ja que estenen que transportar equips, recollir cadires, taules, visitar col•laboradors, programar els actes. Cavalcada de Reis, Carnestoltes, Festa de la Primavera, Jornades de Narrativa, Jazz sessions, Trobades de col•leccionistes de plaques de cava, Festa Major, Quinto, tot un munt d’actes i mes que potser aviat faran.
Amb sap molt de greu llegir aquestes declaracions d’aquesta Sra. que ni tan solt i viu alt districte, i que perquè no pot vendre el seu producte, desprestigia a qui no li vol comprar el mateix.
Malgrat tot, continuaran existint persones que disfrutin fen actes socials, respectant totes les idees polítiques, i no prenen mai partit en els actes que organitzen.
Es molt fàcil criticar quant la responsabilitat no es teva, pro aportar idees ja no es tant fàcil, vull que quedi molt clar que responc a la esmentada Sra. a nivell personal, i no com a membre de la Comissió de Festes de La Floresta.
Suposo que el vostre marit o company, la comissió que cobra com agent artístic, una part la deu de cedir a obres de benaficiencia , ja que en el últim consell de cultura vàreu demanar que les comissions de festes contractessin directament els artistes, per estalviar-se les comissions i axis poder destinar aquest diners als necessitats.
Es bo predicar amb l’exemple.

Publicada al Diari de Sant cugat el 24-04-2005

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta

El Casal i les excuses

El passat mes de març es va comunicar a les entitats de La Floresta, per part de la Regidora Sra. Àngels Soler, que la comissió de mobilitat i territori, consideraven inviable el projecte del Casal de la Floresta, per manca d’aparcaments. S’ha invertit un munt de diners en rehabilitar la façana, el pati interior, millorar els accessos, etc. Diners públics i subvencions oficials. Quina contrarietat el aparcament, quan constantment ens recomanen fer exercici físic , utilitzar els transports públics, no utilitzar el cotxe, etc. total per aquest ditjos aparcament ens poden quedar sense Casal. Quantes places son necessàries? I perquè?. Espai per fer unes quantes de reservades per facilitar els accessos a persones amb dificultats si que es poden fer, i senyalitzar la seva reserva, si es vol es clar. Per altre part no crec que els veïns de La Floresta, els molesti molt tindré que anar caminant fins el Casal.
A La Floresta, tenim una piscina, un pavelló esportiu, un centre cívic, i una guarderia, que estan tots ubicats al mateix lloc, i la zona de aparcament no es pas gaire gran, també si celebra la Festa Major, i podeu suposar el número de persones que es bellugant i places d’aparcament no n’han per a tots i molts baixen caminant o en el bus. Per tant no crec que la manca d’aparcament valgui com excusa. Ara Autoritats competents, busqueu un’altre excusa que segur que li trobem una solució.

Publicada el 7 d'abril del 2005 al diari de sant cugat i al tot sant cugat

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta

Tot segueix igual

Fa dies que passejant pers carrers de la Floresta el cor s’han fa un puny. Llegeixo a la premsa que l’avinguda Rius i Taulet a sigut repavimentada. Però a La Floresta fa mes d’un any que es van parar unes obres que molts veïns ja han pagat, i ningú diu rés, les llums es fan malbé ,les treuen però no les reposen, els vorals per vianants s’han enfonsant i no els reparen, fan zones per a vianants que esconverteixen en aparcaments per a vehicles i els seus accessos trencadors per els baixos dels cotxes, les zones ajardinades es converteixen en femers per als gossos,
Les rodalies de l’estació es un espai privilegiat per organitzar festes espontànies de sol a sol encara que la mainada estigui jugant en els engronxadors, els talls de carrers per obres son un problema per el veïnat que es veu obligat a fer uns recorreguts plens d’aventures per anà al seu destí habitual.
Però som uns privilegiats per viure aquí, encara que l’inseguretat augmenti, la incomoditat creixi i el descontent del veïnat sigui mes gran. Indefens en sento per tot aquest cúmul de agreujaments i per tant no puc mes que queixarme en aquestes quatre línies. Volteu, vigileu, controleu, escolteu. etc. i solucioneu els problemes dels habitants d’aquest Districte ja que els impostos si que els cobreu, però els problemes no els solucioneu.

Publicada al Diari de Sant Cugat
1-04-2005

Xavier Sans i Cordomi.
La Floresta

Regulación una utopía

Regularización de inmigrantes en situación ilegal, que bien que suena esta frase, pero la realidad es otra.
Varios miles de inmigrantes están siendo explotados diariamente. En las plazas de los pueblos y ciudades se ven coches recogiendo a trabajadores, todos ellos inmigrantes para llevarlos a obras, campos, talleres, etc. Tienen que comer y si no trabajan tendrán que delinquir para poder subsistir. Penosa visión de una sociedad que quiere formar parte integra de Europa, amenazas de despido, presiones para que paguen parte del coste de su contrato, e infinidad de inhumanidades que tienen que soportar estos inmigrantes que un día dejaron su país, para dirigirse a uno mejor según les contó un amigo afortunado.
Vergüenza ajena siento de mis conciudadanos que para enriquecerse no dudan en explotar a estos seres humanos que huyendo del hambre y la pobreza caen en sus manos. Miedo me da esta sociedad, capaz de esclavizar a sus miembros en aras del progreso según cuenta algún iluminado. ¿Pero de que progreso hablan? Porque cuando hayan pasado unos cuantos años y sean mayores, no hayan cotizado a la seguridad social, no tengan pensiones, o el sistema no pueda auxiliarlos porque no tenga fondos,¿ que haremos? Nos lamentaremos de ello y recordaremos que desde un tiempo muy lejano se luchaba en contra de la esclavitud, que en un tiempo más próximo por los derechos humanos, redactando tratados, constituciones y compromisos de protección a los más débiles, y que la realidad fue otra. Contémosles a nuestros hijos y nietos esta realidad y como los más fuertes continúan aprovechándose de los más débiles y los responsables de velar `por sus intereses no se acordaron de ellos.
Publicada en el periodico" Que" en febrero del 2005

Xavier Sans i Cordomi
Sant Cugat del Valles

Treballar per a viure

Quant veien per la televisió, la campanya de informació sobre la Prevenció de Riscos a la feina, crec que no esta feta per a tothom, ja que cada dia infinitat de treballadors tenen accidents de treball, i mes d’ una empresa passa per la Inspecció de Treball per aquest motiu. Per un altra banda un munt de Delegats de Prevenció, se les veuen i se les desixen perquè les seves empreses compleixin els requisits amb el àmbit de la seguretat, i només un minin fan cas de aquestes mesures.Moltes empreses fan la pantomima de complir les normes, però la realitat es un altre, i us u puc assegurar, quant els límits es sobrepassen , i sals denuncia per aquest fets, es quant el pobre Delegat de Prevenció es converteix en un enemic de la empresa, i el seu cap comença a tindré preu.
Per altre part si no es fa, l’inspecciono no te coneixement dels fets, i els treballadors continuen deixanssa la pell i la vida a les feines, las enfermetats es converteixen en degeneratives, i les mútues d’accidents intenten de no reconeixeles com enfermetats laborals.
Tot plegat una ironia de la societat, Treballem per a viure i poc a poc ens nen deixant la vida per a conseguirlo.

Publicat al Periodico de Catalunya
setembre del 2004.

Xavier Sans i Cordomi
Sant Cugat del Vallès.

Vivir y morir con dignidad

Toda la vida trabajando, para terminar agonizando en la cama de tu
casa, este es el final que le espera a mi padre. Enfermo terminal de
una enfermedad que se lo esta comiendo poco a poco, apareciéndole en
su cuerpo ulceras una detrás de otra, con demencia senil,
imposibilitado en la cama, entubado para poderse alimentar, etc.
Este calvario es el de muchas personas hoy en día, ¿ esto es calidad
de vida?. Hace días que vamos de hospital en hospital, de medico en
medico, de ambulancia en ambulancia, al final terminamos como al
principio, en la cama de su casa. Es mas que necesario, que se busquen
soluciones a este tipo de problemas y digo necesario, porque es muy
duro ver como tu padre, se esta muriendo en la cama de su casa porque
es un enfermo terminal, que a todas las puertas que llamas, no pueden
solucionar tu necesidad, por la burocracia o por la falta de espacio
en centros especializados, y tu impotencia aumenta mas porque no
puedes solucionar esa situación.
Es cruel e inmoral que nos orgullezcamos de que la esperanza de vida
cada vez es mayor. Pero cuando estas viviendo esta situación solo
desea que todo se acabe lo antes posible, que su sufrimiento termine y
que egoístamente el tuyo también.
Porque la realidad es que son muchos mas de los que ellos quieren y
dicen.

Xavier Sans i Cordomi
Sant Cugat del Vallès

Publicada en 20 mintos y en la vanguardia septiembre del 2004