Quin futur ens espera i quin futur tindran els nostres fills?

Aquest dies es parla molt, del perill que corrent les pensions, la sanitat publica, de la necessitat  del allargament de la nostra vida laboral, de que cada cop tenim menys llocs de treball, que el futur son les noves tecnologies de la necessitat d’una  formació mes especialitzada , de la gran integració de robots al mon laboral, etc.

Si ens parem un moment a pensar, el mon del treball esta canviant contínuament i a una gran velocitat, qui ahir era un tècnic, dema no u serà i que fem per solucionar aquest perills del progres? La corrupció creix ,cada dia veiem com surten a la llum nous casos de corrupció, però les actuacions sempre son les mateixes, el sistema esta tocat, però ningú u soluciona .Perquè no poden ? o perquè no vol en?, quants milions d’euros han defraudat  tots els que estan imputats en aquest casos? Quina part dels pressupostos dels estats representant? No u entenc tots som conscients de aquest fets però no fem res, i quant u fem, ens perden en un marc legal tan complicat que passant anys i anys abans no surt una sentencia ,que no sempre es prou contundent per el danys que han fet, presidents de Patronals, membres de consell de direcció de grans empreses (petites també), polítics, administradors de bancs, etc. Si tots aquets diners que han robat ,tornessin a les arques del estat, potser podrien solucionar alguns d’aquest problemes, si els grans beneficis de moltes empreses seguessin una mica menys grans, podrien repartir mes entre els treballadors ,fer unes pensions mes justes, una sanitat millor, en fi una societat mes social on tots poguessin aspirar a tindre una vida mes senzilla i no com ara que ens passem tota la nostra vida sobrevivim a un mar de tempestes on molts cops no som capaços de trobar un port un guarint-se de la turmenta.

En fi quin futur ens espera i quin futur tindran els nostres fills?

Xavier Sans i Cordomí

La Floresta (Sant Cugat del Vallés)

Som europeus o no som europeus

El setembre del 2016, el TJUE, va fallar a favor d’una treballadora interina que no rebia cap indemnització al finalitzar el seu contracte de treball (una llei discriminatòria que tindria que deixaparèixer  ja). La sentencia afavoreix a la treballadora, i arrel d’aquesta sentencia comença un reguitzell  de demandes i sentencies favorables al estat Espanyol.

Tribunal de justícia del País basc, Tribunal de justícia de la Comunitat de Madrid que son favorables, i altres que no u son tan, Tribunal de justícia d’Andalusia i tribunal de justícia de Galicia. El fet es que les nostres  lleis laborals i socials estan molt lluny de les lleis europees que tots havíem somiat quant vàrem entrar a la Comunitat Europea. Si som membres de ple dret  perquè no igualem les lleis ,normes etc, a les Europees? O es que som europeus de segona?

Aquí cadascú defèn les seves necessitats, els empresaris els costos  i beneficis, el govern la seva autonomia amb les seves lleis, i els treballadors que podem defendre? El dret al treball digne? Al de un salari suficient? A la reconciliació familiar? A la seguretat en la nostra feina?.

Dons no amics meus els treballadors d’aquet estat no podem , després de la ultima reforma laboral on els drets dels treballadors han quedat ferits de mort, ja que les nostres eines eren el diàleg i la negociació col·lectiva i amb la reforma les estan liquidant.

Xavier Sans i Cordomí

Socialitzem el mon

Últimament es parla molt de si una renta garantida , de que els robots  cotitzaran ,per fer front a pagaments,de que les energies fòssil  son contaminants i tenim que deixar d’utilitzar, que les alternatives son millor,que els aliments ecològics son millors, que fer esport  ens reporta una salut molt millor. etc,etc,etc.

Però la realitat es que els governs estan hipotecats amb el PIB, que els bancs fan i desfan  al seu gust, que les grans empreses pensen en grans beneficis, que els aqüífers subterranis estan contaminats, que les energies renovables , se lis posen totes les traves posi bles, que  el FMI fa uns previsions catastrofistes ,que el BCE fa també la seva guerra,etc.

Si aquest que es omplen la boca dient que son els nostres representants , que han sigut escollits per a nosaltres per  defensar els nostres interessos  en el s diferents parlaments, tinguessin una mica de visió real, del que succeeix  es dedicarien  mes a solucionar els problemes dels ciutadans  i no tan a mirar-se el màlic.

Es complicat buscar solucions a  tots aquets problemes, però no impossible, repartint  el treball, paguem uns salaris dignes  que permeti n fer una vida millor, facilitem el accés a la vivenda, a l’ensenyança  de qualitat, a una sanitat universal de veritat, a unes pensions dignes desprès de tota una vida treballant,utilitzem els recursos naturals, el sol, el aigua el vent, la terra ,però amb seny i sense el interès especulador que ens caracteritza...

Xavier Sans i Cordomí