martes, 23 de febrero de 2010

Provocacio


Provocacio

Es trist i penós, que a dames de tindré que pagar , no se quina quantitat perquè ta encimentint els carrers, el import ja a variat tres cops, i si a tingut aquestes modificacions, a sigut per les pressions veïnals que s’han fet, que a sobre et sens dir per l’alcalde que ens aprofitem de la situació, per anar encontre del consistori i fer política.

Política es tot allò que fem en el nostre dia a dia, i els veïns el únic que en fet, a sigut defensar els nostres interessos de la millor manera que hem pogut.

Si aquest fet vol dir polititzar la situació, potser si que s’ha fet, però tan sols a sigut una forma mes de lluitar pels uns drets que sens negaven.

No colpiu als afectats dels fets, i sigueu mes modest, perquè potser vos i el vostre equip de govern sou els únics culpables del que succeeix.

Per tant no busqueu escuses de mal pagador per aquest tema, i treballeu amb seny per a solucionar.

Ja que feina han tindreu.

Xavier Sans i Cordomi

Carta publicada al Diari de Sant Cugat el 12 de febrer del 2004

viernes, 19 de febrero de 2010

Promusa i la atenció


El mes de maig del 2003, una excavadora sense voler va donar un cop al mur de casa i han va trencar par de la barana, vaig trucar a promusa i molt gentilment, van prendre nota del citat accident. Al estiu vaig enviar un correu electrònic recordant el trist accident, però no van respondre, passat el període d’estiueig vaig tornar a trucar, i molt amablement han van tornar a prendre nota, però continuen sense enviar a ningú a reparar la barana, a la tardo vaig tornar a repetir la trucada i tornem amb la mateixa resposta. Som al gener de 2004 i no se si tornar a trucar o deixa de pagar els rebuts de la pavimentació del carrer perquè potser axis han faran cas.

Es trist i vergonyós al tracte que ens donen.

Xavier Sans i Cordomi


carta publicada al tot sant cugat al 30-01-2004

martes, 16 de febrero de 2010

Replantejament d’urbanització dels Districtes



Com sempre sorprent les solucions qu’el consistori dona, als problemes d’organització que te.

Aquest cop son les obres de urbanització, comenta al Sr. Batlle han aquesta publicació, que un dels motius a sigut” el nivell d’oposició veïnal per l’urbanització dels districtes, amb contenciosos administratius inclosos”. Que penseu vos, que per que esteu a la casa gran, es pot decidir sobre les nostres butxaques. Per altre banda diu que els veïns estan d’acord en la urbanització però “que les veus critiques son per el repartiment de costos i per la manera de du a terme les obres”. Si vostè creu que mes d’un any per pavimentar un carrer de poc mes de tres-cents metres, aixecar mes d’un cop el citat paviment per lo ve que s’ha fet, que a hores d’ara encara continuem sense tindré el enllumenat del carrer funcionat correctament, que cada dos per tres et foradin el mur de casa o que te instal·lin uns tubs( que per cert pitjor no els poden posar) i que no li vegis el fi a l’obra, si no es motiu per ser crític.

Vostè contracti algú perquè li faci una obra a casa seva, els dies passant i la esmentada obra no s’ha acaba, i que la qualitat te molt que desitjar , per acabar de rodonir aneu pagant per obligació des de fa bastants mesos i no sabeu quant tot estarà llest.

Que faríeu vos? Callar o Protestar.


Xavier Sans i Cordomi

Carta publicada al Diari de Sant Cugat el 15 de gener del 2004