No nomes joves

Aquests dies de vigília de les festes de Nadal, es parla molt de precarietat laboral,d’incompliment de calendaris, de les dificultats de la generació dels mileuristes, d’infinitat d’actes insolidaris. Afegiré a la llista de penúries uns treballadors que no son mileuristes,perquè estan bastant per sota d’aquesta definició, com els treballadors que estan en càmeres congeladores a -20graus o els que treballen en petites industries que no tenen definit el conveni i els paguen el salari mínim interprofessional, que encara no arriba als 600 euros.
Quin nom lis donarem? Com els explicaran als seus fills que no podran tenir que han vist a la televisió?


Xavier Sans
Sant Cugat del Vallès

Publicada al Periódico de Catalunya el 16 de desembre del2005

Treballar hen Festius

Ja s’acosta el Nadal , un temps de pensaments de pau i solidaritat, quina solidaritat ?
Hens en recordem d’aquells que per el seu ofici tenen que treballar els festius?
Fa molt de temps quan un servidor era mes jove, que els festius eren festius, ara son moneda de canvi per a hores extres o per a dies de festa, però algú a preguntat al treballador si vol descansar o vol treballar.
No en digueu que llibertat de elecció existeix, perquè no lo crec, però continuaré amb el meu pensament. 15 anys treballant al comerç. Els meus fills i treballen i les meves joves també. Esperem els ponts per anar a fora a esquiar, a descansar i els pobres treballadors del comerç quant o faran ?
Solidaritat , bonica paraula però no es compleix ja que el diumenge anirem a comprar, i si tenim un festiu per mig també.
Uns privilegiats reclamant festius i altres els perdent per servi rals primers. Practiquem el que prediquem i no comprem en festiu ja que tots volem estar en família, però així no i estarem mai.
Bones Festes

carta Publicada el desembre del 2005 diari de sant cugat, tot sant cugat




Xavier Sans i Cordomi
Sant Cugat del Vallès

Indefensio

Els ciutadans de aquest país, cada dia que passa estem mes desposseïts dels nostres drets. Drets que diuen que tenim, però que les grans Companyies Energètiques i de Telecomunicacions, intenten una i altre vegada de esquinçar i fer-los seus. Ahir baix rebre un contracte de serveis de una companyia Gasistica,( Gas Natural) que mai vaig contractar, una trucada telefònica, que han va dur per un munt de teleoperadors, en concret tres, en va facilitar l’anul•lació del esmentat contracte, però encara en dient que era gratuït, i la lletra petita deia que tenia que pagar 37 € anuals IVA apart. Ja veurem si no arriba el rebut. També far un mes que una important companyia de telefonia que es de color lilos i ara en sembla que també de dubtós comportament,(Auna) en oferir els seus serveis, i vaig accedir als seus precs i vaig contractar el servei, desafortunat de mi que fa una setmana que en tenen sense connexió a internet, i quant truco per queixàrme, en diuen que de 10 a 15 dies per rebre el kit, i ja veurem si funciona. Despenjar el telèfon es un perill, et bombardegen amb ofertes de serveis que ja tens, et canvies per algun motiu, i desprès comences el teu perigrenatge per tornar a la normalitat, o et contracten alguna cosa que no demanes però que anava amb el paquet i no et van comentar. Perquè sempre som els mateixos els que reben? els consumidors, potser un dia sense llum, aigua, gas, i telèfon seria la solució a la seva prepotència enfront als usuaris dels seus serveis. Publicat al Punt , i al Diari de Sant Cugat el Novembre del 2005 Xavier Sans i Cordomi Sant Cugat del Vallés

Ceuta Melilla Piera:

Quina ironía, ara ens preocupa el permís d’ obres, per renovar una casa vella, desprès de la mort de 5 immigrants. Casa pastera, Cotxe pastera, etc. Quin delicte es pitjor el defraudar per un permís de obres, o el enriquiment aprofitant les necessitats de las persones. No tan sols passa a Piera, passa a tota Catalunya, Espanya,Europa.etc. es un problema qu’existeis, es un problema que el bel.lem cada dia que tots coneixem, però que ningú no fa res. I quant dic ningú començo per les autoritats. Queda molt be fer declaracions sobre el que es te que fer, demanant que els ciutadans denuncien aquestes anomalies, perdo senyors però vosaltres ja sabeu a on teniu que anar per trobar aquesta marginació, però els que poden ferlo no u fan, i aquest son tan responsables com el que llogui el habitatge. Continuem aprofitanse de les necessitats, de la por, de la gana ,perquè no dirlo clar de la misèria humana. Publicada el mes d'octubre del 2005 en elperiodico de catalunya i al Punt Xavier Sans i Cordomi Sant Cugat del Vallès

Treball i Seguretat

Aquest últims dies, s’està tornant emetrà per la televiso un espot patrocinat per la Generalitat sobre la necessitat de pendra mesures sobre als accidents laborals. Una campanya que no te les repercussions que es voldrien. A la majoria de les empreses, els que tenen cura dels riscos laborals, i de la seva previsió no son altres que els Delegats de Prevenció, una tasca que subin acaba o en una denuncia a la Inspecció de Treball, o en una marginació laboral per par de l’empresa anvers al Delegat que a fet la seva feina. Crec que les institucions tindrien que se mes constants en les seves obligacions, i fer un major seguiment de les empreses, i no esperar denuncies dels Delegats que quant les fan son declarats personal nom grat a l’empresa. Per altre part, el desconeixement per part de molts treballadors dels seus drets en matèria de seguretat, i la pressió a la que estan somessos els mateixos treballadors per la quantitat de feina que tenen que fer , comporta un dels motius principals dels accidents laborals. Sius plau feu mes visites sense avisar a les empreses, i veureu quines sorpreses us trobeu. Publicada el octbre del 2005 al Punt Xavier Sans i Cordomi Delegat de Prevenció Sant Cugat del Vallès