Queixarse per vici

De vegades els ciutadans ens queixem per a vici, però d’altres amb tota la raó del mon.
Quant arriba l’estiu a la Floresta es paralitzant els serveis essencials com pot ser els sanitaris, o els de correus. Un dels deures de un Ajuntament es velar per que els seus ciutadans disposin serveis en qualsevol època del any, perquè els impostos es paguem per anys. Seguin han el nostre pelegrinatge per aquest districte promès i no realitzat, ens trobem que des de fa alguns mesos, un toll de aigua ens informa que estem arribant a la Plaza de l’estació, una precisada aigua que es per par un carrer i que no dona cap benefici als florestans, si no tot el contrari ja que si no pots efectuar uns saltirons et mulles els peus.
Des de fa temps que es diu que tenim uns zeladors ¿a on son?. També fa molt de temps que per unes pluges que van fer caure un mur a les escales Tarruell, molts veïns que utilitzaven aquest accés per anar a l’estació o a casa seva es veuen obligats a fer un recorregut alternatiu, aquest recorregut lis provoca bastants de molèsties i perdudes de temps.
A on es ? l’Ajuntament que vetlla per nosaltres, el que fa el seguiment dels problemes que tenim, i el que posa solucions als mateixos, perquè a qui no es potser serà algun altre lloc que no sigui a la Floresta.
Be Sr. Batlle ja us adoneu que aquí les coses no canvien, i que continuem sent diferents a la resta de Santcugatens.

Xavier Sans Cordomi

publicat al 22-11-2002 al Gran de sant Cugat

publicat al 28-11-2002 al Diari de sant Cugat

Participació

15 de juny dos quarts de set de la tarda, fi de curs al Centre Cívic de La Floresta.
200 persones varen passar per el centre cívic per assistir als diferents actes qu’es van celebrar, interpretacions musicals de variada mena, danses, sopar, ball. Etc. Tant els infants com els adults que van participar els actes van disfrutar de valent, fen partícips els assistents de la seva alegria per el que han après durant els curs.
Pro considero que son poques persones, per el que representa la feina que es fa han aquest espai, desprès ens queixem que nio es fan activitats, i quan es fan manca assistència. Bull felicita a els organitzadors d’aquest tipus d’actes, d’aquesta mena l’organització es molt costosa, hi ha un col·lectiu de voluntaris que treballen per el seu èxit, i quin millor èxit que la participació dels veïns. Teniu-lo present per altres cops, contra mes siguem mes riurem i millor o passarem.


Xavier Sans Cordomi

Tiempo de meditación

En estos últimos días, se hace cada vez mas constante un goteo de trabajadores que pierden sus

puestos de trabajo, por motivos cada vez mas inusuales,

como pequeñas enfermedades temporales, las cuales tienen solución, y no limitaran su vida laboral en un futuro. También se hace público, que infinidad de trabajadores se ven obligados a efectuar jornadas superiores a las establecidas, y con el agravante de que ese exceso de jornada, no se les compensa de ninguna manera.

Cuando estos trabajadores hacen la correspondiente reclamación, la mayoría termina perdiendo su trabajo, o tienen que oír comentarios , como que el que manda aquí soy yo y las leyes las hago yo. Dramática situación la de estos trabajadores, que tan traumaticamente son apartados de sus puestos de trabajo, por empresas que no tienen ningún tipo de consideración.

Xavier Sans Cordomi

Sant Cugat del Valles

Carta Publicada el 30-12-2003 en el 20minutos,31-12-2003 en el Pais, 3 -01-2004 en la Vanguardia, 6-01-2004 en el Periodico.

La Floresta –Districte Marginal.

Mesos fa que les obres van començar, però a hores d’ara continuen sent una barbaritat.

Ciment esquerdat, rases qu’es obren i es tanquen un i altre cop. Dissenys originals que res tenen que veure en el resultat final, empremtes sobre el paviment que recordant lo malament que s’ha fet, i un munt de disbarats que s’han comes.

Ponts per on passen cada dia mes persones, i que no tenen les mes mínimes mesures de seguretat per evitar accidents, curses contrarelotge de treballadors que es van fer al juliol per finalitzarles,i ara estem igual que avanç. Es obren forats als murs de las cases i desprès els tapen. Perquè aquestes molèsties?

El que pagarem per aquestes obres encara no esta molt clar, però que ja han començat a cobrar aquest mes si que es cert, i del clavegueram que en dieu Sr.Batlle, desprès de quatre anys que alguns veïns van pagar per afí els connecten , però pobre del que es te que connectar ara, perquè les quantitats que hauran de pagar no tenen res que veure han les que es van pagar al seu dia.

Tingueu mes cura d’aquest veïnat, que falta han fa.

Xavier Sans i Cordomi

Publicat al Diari de Sant Cugat el 2 d'Octubre del 2003

Treballadors dels Comerc

Els comerciants tenen problemes per trobar treballadors qualificats.Durant anys, jo vaig ser dependent de comerç, però quan vaig haver d’alimentar una família em vaig passar a la industria.¿quant un dependent de comerç? ¿se li paguen les hores extres? ¿S’el compensa per treballar els dies festius?. Aquestes son les preguntes que s’han de fer els empresaris del comerç. També han de tenir en compte que no es el mateix la quantitat de treball que la qualitat d’aquest, i que tot depèn de la remuneració. Els contractes a temps parcial no son la millor solució per aconseguir bons dependents, sinó mes aviat perquè els estudiants tinguin una petita ajuda. S’ha de invertir per a formar bons professionals i desprès saberlos mantenir.

Xavier Sans i Cordomi

Sant Cugat del Vallés

Publicada el 1 d'octubre del 2003 al Periodic de Catalunya

La Floresta Juliol del 2003

Fa molt de dies que les obres de pavimentació del sector 2-5 es varen iniciar, per desgracia per els veïns de aquest sector, sense que sapiguem encara quin serà el seu cost real. Però Promusa ja a començat a notificar als afectats el deure de pagar.

Be dons, primer de tot lis diré als responsables de Promusa i del Ajuntament, que verifiquin el nivell de qualitat que tenen aquestes obres, continuaré explicant que la manca de organització a fet que molts dies no hagués ninguna persona treballant a les dites obres, també lis diré que des de fa una setmana es treballa a preu fet, amb la corresponden manca de qualitat del treball que es realitza, i axi podria fer un llistat llarguisim de irregularitats comeses.

Per altre part, com veí afectat li diré SR. Batlle, que passi voster per el pont del carrer Pearson, però aneu amb conte , perquè vos sou mes alt que jo i si us apropeu massa a la barana us esgarrifareu de a quina alçada us queda la dita barana.

Aquest pont es un pas que es far servir molt, per a persones grans que van al Casal dels avis, per a persones que van al CAP, per infants sols i acompanyats i per a moltes persones mes. No existeix cap senyalització ni avis de perill, però amb canvi es molt fàcil caure a la via del tren.

A vans de pensar en cobrar procureu fer be les coses i evitar les possibles desgracies, perquè si algú pren mal el responsable sereu vos i només que vos, ja que sou el responsable de la seguretat dels veïns.

Xavier Sans i Cordomi

Publicat el 17-03-2003 al Gran de Sant Cugat i al Diari de Sant Cugat.

Po i Fang a la Floresta

Fa uns quants dies ja, inclòs algun que altre mes , que van començar les obres del sector 2-5 de la Floresta.

Malgrat que els afectats amb protestat mes de un cop, per les famoses contribucions especials que ja per el seu import ja son un greuge comparatiu amb els altres afectats que han el seu dia, varen pagar molt menys. Com sempre el consistori, quant fa o encarrega obres, es tota una vergonya la seva realització. Els inicis de les obres han sigut denigrants, manca de senyalització, manca de informació dels talls de carrers, cap mena de preocupació per els veïns afectats si poden o no poden sortir i arribar a casa seva.

El exemple mes colpidor es el del C/ Pearson, un carrer de molt de pas per a molts veïns, tenint que tindré present que han aquest carrer esta el Centre Social i Sanitari de La Floresta, (El consultori mèdic, el casal de la gent gran , una biblioteca, una sala d’estudi, una terminal d’ ordinador connectada a la xarxa de biblioteques publiques i lloc de mes d’una activitat setmanal o puntuals com els que organitzant les associacions de veïns, i la comissió de Festes de la Floresta.

Aquest carrer s’ha començat la obra per ben be el mig ,si entres per una punta del carrer, quant ets al ben mig no pots continuar i tens que girar cua con puguis, els avis per anar tenen que fer un ralli, si van amb cotxe els problemes que ja e comentat, i si van a peu, es fiquen de fang fins el genoll, els accessos de entrada tenen que sopera desnivells de trenta i quaranta centímetres. Si vas amb mainada els tens que dur a coll i be perquè si no set poden fer mal, i si vas caminant ja no te explicació.

Sr. Batlle passegi pels carrers amb obres de La Floresta i veureu el que patim els veïns, i no ho feu un dia de sol feu-lo un dia fred, plujós, i que per la nit hagi gebrat.

Potser necessitareu atenció medica al ambulatori de la Floresta.

Xavier Sans i Cordomi

Publicat el 31-01-2003 al Gran de Sant Cugat

Publicat el 6-02-2003 al Diari de Sant Cugat

Bones festes

Ja s’acosten aquelles dates que ens fan pensar en els altres, manquen pocs dies per Nadal; tots ens tornem una mica mes humans aquests dies. Però no oblidem aquells que passen penúries i privacions.

Potser els polítics i intel·lectuals no s’adonen que la gent cada dia que passa, te mes privacions; mancances de tota mena, d’informació, d’opinió, de participació. Palestins, gallecs, iberoamericans, africans, etc. tots plegats patint una globalitzacio inhumana, una pèrdua dels principis de convivència, d’allò que ens fa éssers humans. Per tant seria bo que fessin tots un exercici d’humilitat i pensar en aquells que per aquestes dates pateixen fam, explotació, humiliació i qualsevol mena d’opressió.

Quan demanen algun desig aquests dies, demanant-lo també per a ells, i recordem que son dies de pau, amor, i felicitat per a tots i no per a uns privilegiats.

Bones festes a tots.

Xavier Sans i Cordomi

Reflexions d'un Pare de Familia

Llegint un article que la Sra. Berta Rodríguez , titulat “PP: balanç de recolzament a la família”, no amb queda mes remei que fer algunes reflexions sobre el mateix.

Comença dient que des de el any 1996 s’han creat 3.600.000 llocs de treball, però no ens diu ¿Quants de aquest llocs de treball son indefinits?, tots sabem que el percentatge es tan baix, que ans fa vergonya comentar. Per altre part a hores d’ara tenim mes de 2.000.000 d’aturats, el que vol dir que la creació de nous llocs de treball no es tan bo com diuen, també es cert que l’imspeccio de treball a descobert molts casos de contractes de treball reincidents en la modalitat de temporals.

Quant parla de les pensions de viduïtat , es esgarrifós pensar en les quantitats que cada vegada mes persones cobren i que van de 385,50 euros fins a 1100 euros, aquests últims es poden contar en els dits de la ma.

El poder adquisitiu de les famílies a millorat, si u diu perquè les vendes de cases i cotxes de luxe han augmentat, mes aviat es perquè alguns tenien diners que gastar, però no la majoria, per altre part amb els salaris actuals que ban dels 800 als 1300 euros bruts mensuals, i que cada cop son mes els treballadors que se lis paga el Salari Mínim Interprofesional que es de 442,20 euros, que les previsions del IPC no es compleixen ja que a hores d’ara esta en un 4% i no en el 2 % que el Govern va pressupostar i que el creixement del PIB no es complirà, no crec que anem tan be econòmicament. Si que es cert que el Govern pagarà 100 euros a les mares treballadores que tinguin fills de fins a tres anys, però serà a partir del 2003, si contem el que costa el primer any de un nadó, no crec que arribi per els bolqués.

No Parli de les millores sociolaborals, quant han tingut que retirar la seva famosa reforma laboral, perquè encara que les xifres no son mai exactes, el país sencer la va protestar. Parleu també de una reforma educativa , que el que fa es excloure a molts estudiants i que el col·lectiu de professionals de l’ensenyança no accepten de cap manera, i si no mireu les protestes i manifestacions que s’estan celebrant.

La violència domestica es vergonyosa perquè actualment es estrany no sentir que alguna dona es mal tractada per el seu company o que a perdut la vida, i els autors de aquest fets campen immunds.

Si aquest es el vostre recolzament a la família ¿Qui forma una família? Amb salaris tercermundistes, amb habitatges inassequibles, amb ajudes que no sumen res.

Si veritablement el que voleu es recolzar a les famílies, perquè aquest sigui el motor de la societat, aquesta no es la forma. Esteu obligant a la joventut a no abandonar les llars familiars, els retorneu a mitjans del segle passat, que quant una parella formava una nova família tenia que conviure amb pares i sogres, perquè era impossible anar a viure sols. Abans de fer declaracions com aquestes sortiu al carrer, aneu al mercat, a les escoles, a les empreses, pregunteu a la gent com arriben a final de mes i us quedareu parats de la quantitat de gent que no pot acabarlo.

Xavier Sans i Cordomi

Pare de Família

Carta publicada al Gran de Sant Cugat el 29-11-2002

Fa un munt d’anys que es parla de la recuperació del Casino de la Floresta. Un munt de temps que les propostes i possibles solucions no han tingut cap resposta per part d’ aquest consistori. Ara que tot just s’acosten les Eleccions Municipals, s’han torna a parlar .

El Sr. Carbó ens diu han unes declaracions fetes aquest setmanari, que no es troba tan malmets com ens pensàvem, i que pateix algunes patologies, però no estructurals.

¿A que es refereix ? que no te aigua, que no te llum, qu’esta brut, etc. Que potser han els pròxims pressupostos de L’ Ajuntament es podria incloure una partida per a consolidar l’edifici.

Quina manca d’imaginació que te aquest consistori, aquestes declaracions es una burla per a tots els veïns de La Floresta, els que portem molt de temps demanant la seva rehabilitació i recuperació per al Districte, un Districte mancat de infrastructures.

¿A cas aquest es un dels punts del vostre pròxim programa electoral ?.

Per que crec que ja l’heu esmentat han altres ocasions.

Xavier Sans i Cordomi

Carta publicada al Diari de Sant Cugat 3-10-2002 al Gran de Sant Cugat 4-10-2002

El Síndic de Greuges i la Casa de la Sardana

Be Sr. Batlle ja heu vist la resolució del síndic de greuges, ¿que us
sembla?, no es factible que feu servir el vostre poder sense mesura,
com vàreu fer aquell tràgic 23 de abril del 2001.
La obligació del consistori es mantindré les seves edificacions amb bon
estat, i no enderrocar com vos veu fer , ja que els equipaments també
son nostres que som els que els mantenint amb els nostres impostos.
Potser que aneu començant a pensar amb donarli una satisfacció als
veïns d’aquest districte, uns veïns mes que oblidats jo diria que
estan marginats.
Aprofiteu i feu una cura d’humilitat , que ve us anirà, i de pas us
informeu be del que necessiten els veïns i solucioneu els seus
problemes, no com feu fins ara que els augmenteu i multipliqueu .Ja
veieu s’acabaven les vacances però els problemes i continúen i les
solucions esperan.

Xavier Sans Cordomi

Resposta a la Sra. Berta Rodríguez.

Com Sempre les dades informatives, son manipulades segons els interessos de cada u .

Jo li diria que el any 2001 a Catalunya el 87% dels contractes quès van fer eren temporals, cada treballador han precari firma una mitja de 4 contractes anuals, 16 milions d’afiliats a la Seguretat Social es cert, però teniu que contar, que molts estudiants sals inscriu a la Seguretat Social i no perquè treballin o siguin cotitzants. El que si es cert es la distancia amb Km. Que son 30, però li recordo que primer van ser 50, i que va ser una modificació del propi govern, però també li diré que a dames dels 30 Km. Tens fins a tres hores de trajecte, i si no et sopera els costos de transport un 20% del salari net, tens l’obligació d’acceptar la oferta de treball.

L’any 2001 el 90% de les ofertes del Inem es van cobrir, per altre part un 43% dels treballadors amb atur no cobren res, dels que cobren un 42 % cobren el 75%del SMI que representa uns 331 euros. El 51% dels que cobren, provenen de contractes temporals en continua rotació.

Segons el Inem el frau per part dels treballadors no supera el 2%, per la inspecció el frau per part dels empresaris arriba al 48% segons fons del propi govern.

¿Qui defrauda?.

Siguem conscients que cada mes ales nostres nomines paguem un percentatge per l’atur, igual que per IRPF, i la seguretat social, voldria dir que aquest diners son nostres. Soc pare de família i treballador amb actiu i per sort nomes vaig estar aturat un cop, però crec que tractar als aturats de defraudadors i ganduls, es una gran falta de respecta envers aquest col·lectiu.

No falsegeu mes les dades, que ja sabem tots la veritat i penseu que aquesta serà l’herència que lis deixarem als nostres fills, treball precari, salaris minin, drets socials retallats, etc. etc.

Xavier Sans i Cordomi

Publicat al diari de sant cugat el 4-07-2002