Rebaixes de qualitat

Com es costum a principis d’any ens informen de les pujades de tarifes dels serveis i dels productes que habitualment utilitzem, llum, aigua, telèfon, transports, vivendes, etzetera.

Tot per sobre de les previsions de IPC marcat per el govern. Els salaris, els serveis socials, es mantenen com sempre o perden part del seu valor, quedant les classes mes desafavorides en situació de inferioritat com ja estem acostumats. Es continuen aplicant polítiques de contenció imposades per els dirigents de aquest país.

Es hora ja que els ciutadans i sobre tot els treballadors de aquest país, comencem a fer un pensament del que volem, continua amb una societat conservadora com la que tenim en aquest moments, o per contrari reivindicar un canvi com el que es vol fer a Catalunya. No es pot permetre que les empreses facin fora els treballadors quant lis baixin els beneficis, que les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques siguin llarguisimes, que els serveis socials no puguin arribar a tots aquells que els sol·liciten o necessiten. No es pot continuar d’aquesta manera, perquè aquesta es la herència que deixarem als nostres fills en el futur.

Xavier Sans i Cordomi

Sant Cugat del Vallès

Publicat el 16 de gener del 2004 en el diari 20 minuts

La crisis i la poca vergonya d’alguns empresaris.

La crisis i la poca vergonya d’alguns empresaris.

Ja fa molt de temps que estem sentin aquesta paraula, crisis. La solució salva el que es pugui i al resta a la foguera.

Així pensen algun que altre empresari, i no han fa por denunciar públicament, la empresa on jo treballo es una d’elles d’aquelles que es vanagloriaven de lo meravelloses que eren del be que u feien, i de com cuidaven als seu treballadors.

Mentida, no ho feia be, del contrari no estarien al punt del crac, no cuidan als seus treballadors, dons els desfan de ells com si de un mocadors de paper es tractes, i de meravelloses res dons en un any han tancat una planta , volen tancar una sala de producció i han acomiadat al centre del prat a mes 30 persones en un any, d’una plantilla que no eren mes de setanta.

Aquest dimarts han començat la segona tanda i van a per catorze o quinze mes amb mentides, i falsejant les veritats, ja se que es molt dur el que dic però es cert. A mes d’un afectat l’han arribat avisar fins a tres cops de que estava acomiadat tot en un any, quina angoixa per aquesta persona.

Altres amb mes de vint anys en la empresa i amb mes de cinquanta anys li ofereixen una indemnització que no supera el any de treball, i es queden tant pinxos.

Però això no es tot dons fa un any que anem cobrant malament, si ja se que alguns estan pixo, però això no en complau.

Però mentras tant el màxim accionista feia pinitos a la directiva de un club de futbol a la capital del estat, ara fa un any, altra familiar juga a la política y els treballadors sobrevivim com podem, si amics meus aquesta empresa es Krustagroup una gran empresa que sols es façana i res mes.

Xavier Sans i Cordomi

Delegat de Personal.

La Floresta

Xavier Sans i Cordomi

Tiempo de meditación

En estos últimos días, se hace cada vez mas constante un goteo de trabajadoresque pierden sus puestos de trabajo, por motivos cada vez mas inusuales,como pequeñas enfermedades temporales, las cuales tienen solución, y no limitaran su vida laboral en un futuro. También se hace público, que infinidad de trabajadores se ven obligados a efectuar jornadas superiores a las establecidas, y con el agravante de que ese exceso de jornada, no se les compensa de ninguna manera.
Cuando estos trabajadores hacen la correspondiente reclamación, la mayoría termina perdiendo su trabajo, o tienen que oír comentarios , como que el que manda aquí soy yo y las leyes las hago yo. Dramática situación la de estos trabajadores, que tan traumaticamente son apartados de sus puestos de trabajo, por empresas que no tienen ningún tipo de consideración.

Xavier Sans Cordomi

Sant Cugat del Valles

carta publicada al Periodico, 20 minutos, el Pais y la Vanguardia en diciembre del 2003

Mitja Marato de Terrassa

Quarts de nou del matí a Terrassa, com no pot ser d’altra manera estic donant voltes per aparcar, bé ho he aconseguit i em dirigeixo al pavelló a recollir el meu dorsal, ja són les nou passades. Una petita trucada i contacto amb el nen, per cert era el seu aniversari, ens trobem i esperem a la Lourdes, que també corre aquesta mitja.

Escalfem una mica, ens col·loquem i a córrer, a poc a poc ens anem separant, lògic amb tants kilòmetres. El temps acompanya no fa fred, però tampoc calor, i anem fent, però com sempre alguna cosa passa i és que l’aparell de música es para i apa, a córrer en silenci!

Així fins el km 15 on de cop i volta sento un xiu-xiu a cau d’orella, i quina sorpresa! L’aparell torna a funcionar, ànim que anem bé de temps després de l’accident i tant de temps sense una mitja encara em mantinc i acabaré dins el temps esperat, menys de dues hores, així que em concentro i cap a la meta, doncs un entrepà de botifarra m’espera, i ja tinc gana.

Què millor, després de córrer, que un entrepà i una cervesa.

Fins l’any vinent a Terrassa

Xavier Sans i Cordomi

La Floresta –Districte Marginal.

Mesos fa que les obres van començar, però a hores d’ara continuen sent una barbaritat.

Ciment esquerdat, rases qu’es obren i es tanquen un i altre cop. Dissenys originals que res tenen que veure en el resultat final, empremtes sobre el paviment que recordant lo malament que s’ha fet, i un munt de disbarats que s’han comes.

Ponts per on passen cada dia mes persones, i que no tenen les mes mínimes mesures de seguretat per evitar accidents, curses contrarelotge de treballadors que es van fer al juliol per finalitzarles,i ara estem igual que avanç. Es obren forats als murs de las cases i desprès els tapen. Perquè aquestes molèsties?

El que pagarem per aquestes obres encara no esta molt clar, però que ja han començat a cobrar aquest mes si que es cert, i del clavegueram que en dieu Sr.Batlle, desprès de quatre anys que alguns veïns van pagar per afí els connecten , però pobre del que es te que connectar ara, perquè les quantitats que hauran de pagar no tenen res que veure han les que es van pagar al seu dia.

Tingueu mes cura d’aquest veïnat, que falta han fa.

publicat al diari de sant cugat el 2 d'octubre del 2003

Xavier Sans i Cordomi

treballadors del comerc

Els comerciants tenen problemes per trobar treballadors qualificats.Durant anys, jo vaig ser dependent de comerç, però quan vaig haver d’alimentar una família em vaig passar a la industria.¿quant un dependent de comerç? ¿se li paguen les hores extres? ¿S’el compensa per treballar els dies festius?. Aquestes son les preguntes que s’han de fer els empresaris del comerç. També han de tenir en compte que no es el mateix la quantitat de treball que la qualitat d’aquest, i que tot depèn de la remuneració. Els contractes a temps parcial no son la millor solució per aconseguir bons dependents, sinó mes aviat perquè els estudiants tinguin una petita ajuda. S’ha de invertir per a formar bons professionals i desprès saberlos mantenir.

Xavier Sans i Cordomi

Sant Cugat del Vallés

La Floresta Juliol del 2003

Fa molt de dies que les obres de pavimentació del sector 2-5 es varen iniciar, per desgracia per els veïns de aquest sector, sense que sapiguem encara quin serà el seu cost real. Però Promusa ja a començat a notificar als afectats el deure de pagar.

Be dons, primer de tot lis diré als responsables de Promusa i del Ajuntament, que verifiquin el nivell de qualitat que tenen aquestes obres, continuaré explicant que la manca de organització a fet que molts dies no hagués ninguna persona treballant a les dites obres, també lis diré que des de fa una setmana es treballa a preu fet, amb la corresponden manca de qualitat del treball que es realitza, i axi podria fer un llistat llarguisim de irregularitats comeses.

Per altre part, com veí afectat li diré SR. Batlle, que passi voster per el pont del carrer Pearson, però aneu amb conte , perquè vos sou mes alt que jo i si us apropeu massa a la barana us esgarrifareu de a quina alçada us queda la dita barana.

Aquest pont es un pas que es far servir molt, per a persones grans que van al Casal dels avis, per a persones que van al CAP, per infants sols i acompanyats i per a moltes persones mes. No existeix cap senyalització ni avis de perill, però amb canvi es molt fàcil caure a la via del tren.

A vans de pensar en cobrar procureu fer be les coses i evitar les possibles desgracies, perquè si algú pren mal el responsable sereu vos i només que vos, ja que sou el responsable de la seguretat dels veïns.

Carta Publicada el 17de juliol del 2003 al Gran de Sant Cugat i al Diari de Sant Cugat

Xavier Sans i Cordomi

Por i Fang als carrers

Fa uns quants dies ja, inclòs algun que altre mes , que van començar les obres del sector 2-5 de la Floresta.

Malgrat que els afectats amb protestat mes de un cop, per les famoses contribucions especials que ja per el seu import ja son un greuge comparatiu amb els altres afectats que han el seu dia, varen pagar molt menys. Com sempre el consistori, quant fa o encarrega obres, es tota una vergonya la seva realització. Els inicis de les obres han sigut denigrants, manca de senyalització, manca de informació dels talls de carrers, cap mena de preocupació per els veïns afectats si poden o no poden sortir i arribar a casa seva.

El exemple mes colpidor es el del C/ Pearson, un carrer de molt de pas per a molts veïns, tenint que tindré present que han aquest carrer esta el Centre Social i Sanitari de La Floresta, (El consultori mèdic, el casal de la gent gran , una biblioteca, una sala d’estudi, una terminal d’ ordinador connectada a la xarxa de biblioteques publiques i lloc de mes d’una activitat setmanal o puntuals com els que organitzant les associacions de veïns, i la comissió de Festes de la Floresta.

Aquest carrer s’ha començat la obra per ben be el mig ,si entres per una punta del carrer, quant ets al ben mig no pots continuar i tens que girar cua con puguis, els avis per anar tenen que fer un ralli, si van amb cotxe els problemes que ja e comentat, i si van a peu, es fiquen de fang fins el genoll, els accessos de entrada tenen que sopera desnivells de trenta i quaranta centímetres. Si vas amb mainada els tens que dur a coll i be perquè si no set poden fer mal, i si vas caminant ja no te explicació.

Sr. Batlle passegi pels carrers amb obres de La Floresta i veureu el que patim els veïns, i no ho feu un dia de sol feu-lo un dia fred, plujós, i que per la nit hagi gebrat.

Potser necessitareu atenció medica al ambulatori de la Floresta.

Carta Publicada el 31-01-2003 Gran de sant Cugat i el 6-02-03 al Diari de Sant Cugat

Xavier Sans i Cordomi

cavalcada de reis

Com cada any, la nit del 5 de gener es màgica: es la nit de Reis. Des de la Comissió de Festes de la Floresta volem donar les gràcies a tots els que han col·laborat per poder dur a terme la cavalcada de reis.

Mes de trenta vehicles componien la comitiva reial, unes cinquanta persones participaven en l’organització de l’acte i es van repartir 500 quilos de caramels en el recorregut pels carrers de la Floresta.

Gràcies a tots per participar, us hi esperem l’any vinent.

Per una altra part , cal fer una petita matisació: a la Floresta els Reis arriben amb els trens de la Generalitat i no a cavall , com s’ha dit als mitjans de comunicació.

Xavier sans Cordomi

Representant de la Comissió de festes de la Floresta.

Escrit publicat el gener del 2003

A la premsa local

Bones festes

Ja s’acosten aquelles dates que ens fan pensar en els altres, manquen pocs dies per Nadal; tots ens tornem una mica mes humans aquests dies. Però no oblidem aquells que passen penúries i privacions.

Potser els polítics i intel·lectuals no s’adonen que la gent cada dia que passa, te mes privacions; mancances de tota mena, d’informació, d’opinió, de participació. Palestins, gallecs, iberoamericans, africans, etc. tots plegats patint una globalitzacio inhumana, una pèrdua dels principis de convivència, d’allò que ens fa éssers humans. Per tant seria bo que fessin tots un exercici d’humilitat i pensar en aquells que per aquestes dates pateixen fam, explotació, humiliació i qualsevol mena d’opressió.

Quan demanen algun desig aquests dies, demanant-lo també per a ells, i recordem que son dies de pau, amor, i felicitat per a tots i no per a uns privilegiats.

Bones festes a tots.

Xavier Sans i Cordomi

Publicada el 13 de decembre del 2002 al gran de sant cugat

Reflexions d'un Pare de Familia

Llegint un article que la Sra. Berta Rodríguez , titulat “PP: balanç de recolzament a la família”, no amb queda mes remei que fer algunes reflexions sobre el mateix. Comença dient que des de el any 1996 s’han creat 3.600.000 llocs de treball, però no ens diu ¿Quants de aquest llocs de treball son indefinits?, tots sabem que el percentatge es tan baix, que ans fa vergonya comentar. Per altre part a hores d’ara tenim mes de 2.000.000 d’aturats, el que vol dir que la creació de nous llocs de treball no es tan bo com diuen, també es cert que l’imspeccio de treball a descobert molts casos de contractes de treball reincidents en la modalitat de temporals.Quant parla de les pensions de viduïtat , es esgarrifós pensar en les quantitats que cada vegada mes persones cobren i que van de 385,50 euros fins a 1100 euros, aquests últims es poden contar en els dits de la ma.El poder adquisitiu de les famílies a millorat, si u diu perquè les vendes de cases i cotxes de luxe han augmentat, mes aviat es perquè alguns tenien diners que gastar, però no la majoria, per altre part amb els salaris actuals que ban dels 800 als 1300 euros bruts mensuals, i que cada cop son mes els treballadors que se lis paga el Salari Mínim Interprofesional que es de 442,20 euros, que les previsions del IPC no es compleixen ja que a hores d’ara esta en un 4% i no en el 2 % que el Govern va pressupostar i que el creixement del PIB no es complirà, no crec que anem tan be econòmicament. Si que es cert que el Govern pagarà 100 euros a les mares treballadores que tinguin fills de fins a tres anys, però serà a partir del 2003, si contem el que costa el primer any de un nadó, no crec que arribi per els bolqués.No Parli de les millores sociolaborals, quant han tingut que retirar la seva famosa reforma laboral, perquè encara que les xifres no son mai exactes, el país sencer la va protestar. Parleu també de una reforma educativa , que el que fa es excloure a molts estudiants i que el col·lectiu de professionals de l’ensenyança no accepten de cap manera, i si no mireu les protestes i manifestacions que s’estan celebrant. La violència domestica es vergonyosa perquè actualment es estrany no sentir que alguna dona es mal tractada per el seu company o que a perdut la vida, i els autors de aquest fets campen immunds.Si aquest es el vostre recolzament a la família ¿Qui forma una família? Amb salaris tercermundistes, amb habitatges inassequibles, amb ajudes que no sumen res.Si veritablement el que voleu es recolzar a les famílies, perquè aquest sigui el motor de la societat, aquesta no es la forma. Esteu obligant a la joventut a no abandonar les llars familiars, els retorneu a mitjans del segle passat, que quant una parella formava una nova família tenia que conviure amb pares i sogres, perquè era impossible anar a viure sols. Abans de fer declaracions com aquestes sortiu al carrer, aneu al mercat, a les escoles, a les empreses, pregunteu a la gent com arriben a final de mes i us quedareu parats de la quantitat de gent que no pot acabarlo.

Xavier Sans i Cordomi

Pare de Família

Carta publicada al Gran de Sant Cugat el 29-11-2002