Acomiadaments per nadal

Les festes nadalenques sempre comporten aquella humanitat  que molts prediquen  però que pocs exercitant. Aquest dies  se acomiaden a persones dels seus llocs de treball per que finalitza el any , i si han tingut  sort i lis sobre algun dineret dels pressupostos anuals els inverteixen en desfer-se  de aquells treballadors que ells consideren que no estan a la alçada que ells volen o que no formen part activa dels valors de la companyia on treballen ,Les multinacionals son les mes edictes  aquestes practiques , omplen cartes amb comentaris que costen de creurà i després reconeixen que no es procedent el acomiadament i paguen la indemnització .

Però aquelles mares i pares que han perdut la seva feina qui als escolta? Amb quatre quartos els fan fora del seu lloc de treball que per a molts representa mitja vida 15 anys  20anys de treball tirats per la borda, amb edats que en molts casos els expulsa del mercat laboral per sempre, amb hipoteques que tenen que pagar, amb fills que estan  estudiant i que no saben si podran continuar els seus estudis, amb familiars  d’edat  avançada i que son dependents.

Aquets que s’omplen la boca amb les festes de nadal , però que a la hora de veritat sols miren els números  i la productivitat. Per a ells li demano als reis, el  Pare Noel, etc que lis portin molt de carbó.

Xavier Sans i Cordomí

La Floresta  (Sant Cugat del Vallès)

Hem oblidat la classe treballadora

Divendres, 8 de juliol del 2016 - 08:25 h Fa molts anys que estic al món laboral, en concret mes de 40, però encara avui se m’encén la sang quant veig que aquest món no canvia. Falses cooperatives càrniques que esclavitzen treballadors sense cap mena de remordiments, sols pensant en estalviar uns costos per incrementar els beneficis, pagant uns salaris miserables d’on han de fer-se càrrec del seu equipament de treball i de la seva neteja, quedant-li un salari de menys de 800 euros. En tots els convenis col·lectius els uniformes van a càrrec de les empreses però, perquè aquest treballadors son falsos autònoms, ho tan de pagar ells. '

Però aquí no acaba tot. Tenim un altre col·lectiu que és el dels treballadors que cauen en les urpes de les empreses de serveis, empreses que s’omplen la boca donant xifres del número de treballadors que tenen, però no diuen com els tenen: fent jornades normals cobrant entre 600 i 700 euros, fent feines que ningú vol, de baixa qualificació i sense cap mena de possibilitat de promocionar-se i aspirar a un lloc de treball millor. En aquest col·lectiu tenim netejadors de planta d’hotel, personal de neteja de grans multinacionals que externalitzen els seus serveis, personal de logística...

Fitxeu-vos que tot aquests treballadors són de baixa qualificació, treballadors que no han tingut una gran formació per diferents motius, treballadors que pateixen la majoria d’EROS, treballadors que es converteixen en aturats de llarga durada... Però a pocs els importa, ja que ens preocupen més els treballadors més ben formats que han d’emigrar dons aquí no troben feines per allò que s’han format.

A mi hem preocupen tots, els formats i els menys formats, doncs tots són membres d’aquella classe treballadora que sembla que ja no existeixi. Ens han omplert el cap amb les classes alta, mitja i baixa, i ens hem oblidat de la classe treballadora.

Xavier SansSant Cugat del Vallès