jueves, 17 de diciembre de 2009

Reflexions d'un Pare de Familia


Llegint un article que la Sra. Berta Rodríguez , titulat “PP: balanç de recolzament a la família”, no amb queda mes remei que fer algunes reflexions sobre el mateix.

Comença dient que des de el any 1996 s’han creat 3.600.000 llocs de treball, però no ens diu ¿Quants de aquest llocs de treball son indefinits?, tots sabem que el percentatge es tan baix, que ans fa vergonya comentar. Per altre part a hores d’ara tenim mes de 2.000.000 d’aturats, el que vol dir que la creació de nous llocs de treball no es tan bo com diuen, també es cert que l’imspeccio de treball a descobert molts casos de contractes de treball reincidents en la modalitat de temporals.

Quant parla de les pensions de viduïtat , es esgarrifós pensar en les quantitats que cada vegada mes persones cobren i que van de 385,50 euros fins a 1100 euros, aquests últims es poden contar en els dits de la ma.

El poder adquisitiu de les famílies a millorat, si u diu perquè les vendes de cases i cotxes de luxe han augmentat, mes aviat es perquè alguns tenien diners que gastar, però no la majoria, per altre part amb els salaris actuals que ban dels 800 als 1300 euros bruts mensuals, i que cada cop son mes els treballadors que se lis paga el Salari Mínim Interprofesional que es de 442,20 euros, que les previsions del IPC no es compleixen ja que a hores d’ara esta en un 4% i no en el 2 % que el Govern va pressupostar i que el creixement del PIB no es complirà, no crec que anem tan be econòmicament. Si que es cert que el Govern pagarà 100 euros a les mares treballadores que tinguin fills de fins a tres anys, però serà a partir del 2003, si contem el que costa el primer any de un nadó, no crec que arribi per els bolqués.

No Parli de les millores sociolaborals, quant han tingut que retirar la seva famosa reforma laboral, perquè encara que les xifres no son mai exactes, el país sencer la va protestar. Parleu també de una reforma educativa , que el que fa es excloure a molts estudiants i que el col·lectiu de professionals de l’ensenyança no accepten de cap manera, i si no mireu les protestes i manifestacions que s’estan celebrant.

La violència domestica es vergonyosa perquè actualment es estrany no sentir que alguna dona es mal tractada per el seu company o que a perdut la vida, i els autors de aquest fets campen immunds.

Si aquest es el vostre recolzament a la família ¿Qui forma una família? Amb salaris tercermundistes, amb habitatges inassequibles, amb ajudes que no sumen res.

Si veritablement el que voleu es recolzar a les famílies, perquè aquest sigui el motor de la societat, aquesta no es la forma. Esteu obligant a la joventut a no abandonar les llars familiars, els retorneu a mitjans del segle passat, que quant una parella formava una nova família tenia que conviure amb pares i sogres, perquè era impossible anar a viure sols. Abans de fer declaracions com aquestes sortiu al carrer, aneu al mercat, a les escoles, a les empreses, pregunteu a la gent com arriben a final de mes i us quedareu parats de la quantitat de gent que no pot acabarlo.

Xavier Sans i Cordomi

Pare de Família


Carta publicada al Gran de Sant Cugat el 29-11-2002

No hay comentarios: