Per a no perdre la costum os explicaré alguna historia del Districte on visc, La Floresta per descomptat , una part de Sant Cugat però una part petita ja que tan sols som un tan per cent petit del municipi. Però pagar impostos si que ho fem com la resta de Santcugatengs però les contra-prestacions no equivaleixent al pagament. Fa mesos però molts mesos, que al carrer Pearson, una mica mes abaix del centre Sanitari i social, algun conductor despistat, va donar un cop a un de aquest fanalets que van posar quant varen fer aquest nyap de encimentat. Be el fet que un bon dia, van vindré uns senyors el van treure, i mai mes ningú a tornat. Un forat al terra es la prova del delicte, encara que la vegetació, ja comença a fer desapareixia el forat, quina ironia van voler modernitzar el carrer, i ara resulta que les males herbes reconquisten el seu terreny. Però no acaben aquí les queixes, un dia passejant per el carrer, un veí amb diu no ja dret, cada mati et trobes la placa de l’estació i els seus voltants fet una veritable porqueria, ampolles buides, llaunes, embolcalls de menjar, puntes de cigarretes i d’altres per a totes parts, maca de vigilància durant el dia i la nit son les causants d’aquestes bretolades, però noi això es el que tenint li contesto jo. Com podeu veure la vida continua a la Floresta i les queixes també Xavier Sans i Cordomi
miércoles, 30 de marzo de 2011
Be s’han acabat les vacances, i la vida continua.
Per a no perdre la costum os explicaré alguna historia del Districte on visc, La Floresta per descomptat , una part de Sant Cugat però una part petita ja que tan sols som un tan per cent petit del municipi. Però pagar impostos si que ho fem com la resta de Santcugatengs però les contra-prestacions no equivaleixent al pagament. Fa mesos però molts mesos, que al carrer Pearson, una mica mes abaix del centre Sanitari i social, algun conductor despistat, va donar un cop a un de aquest fanalets que van posar quant varen fer aquest nyap de encimentat. Be el fet que un bon dia, van vindré uns senyors el van treure, i mai mes ningú a tornat. Un forat al terra es la prova del delicte, encara que la vegetació, ja comença a fer desapareixia el forat, quina ironia van voler modernitzar el carrer, i ara resulta que les males herbes reconquisten el seu terreny. Però no acaben aquí les queixes, un dia passejant per el carrer, un veí amb diu no ja dret, cada mati et trobes la placa de l’estació i els seus voltants fet una veritable porqueria, ampolles buides, llaunes, embolcalls de menjar, puntes de cigarretes i d’altres per a totes parts, maca de vigilància durant el dia i la nit son les causants d’aquestes bretolades, però noi això es el que tenint li contesto jo. Com podeu veure la vida continua a la Floresta i les queixes també Xavier Sans i Cordomi
Etiquetas:
cei.catalunya,
la floresta,
laboral,
marxes,
psc,
sant cugat,
social,
xavier sans
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario